ARTICLES El català i telefònica

AVUI, 06/01/98

Telefònica d'abans, Telefònica d'ara

Fa pocs dies una carta d'un lector a la secció de Bústia d'aquest diari es queixava de la manca d'atenció en català per part de la Telefònica. No havia de sorprendre ningú. De fet, el que sorprèn és que no hi hagi més cartes en aquest mateix sentit, atesa la sistemàtica insolència de Telefònica envers la nostra llengua.

Abans el servei d'informació era diguem-ne local però, ai las, la majoria de telefonistes no sabien o no volien saber català -el que els calia es pot aprendre en un matí- i per tant la resposta era en castellà o consistia en algun estirabot encara pitjor. I parlo de temps en què Espanya era ja una democràcia.

Ara també hi ha missatges gravats (tots ells en castellà: l'espanyolització electrònica) mentre que el servei d'informació està interconnectat i et pot respondre una telefonista del lloc més inesperat, sempre en castellà. Diuen que tot això és en benefici del client. És la tècnica usada en contra nostre, la vegada que fa mil. Queda clar que conservar la nostra llengua esdevé, seguint la seva maligna lògica uniformitzadora, un element de regressió, i perdre-la, un altre de progrés. Com es diu al final dels teoremes: és allò que es volia demostrar.

Vàrem tenir una transició sense depuracions, sense passar comptes. No podia ser d'altra manera. Però això no vol dir que hàgim de perdre la memòria. Encara hi conservo els records de rètols, col·locats als locutoris i signats per la mateixa companyia Telefònica que ara va envernissada de postmoderna, on es detallaven el seguit de llengües que es podien usar en parlar per telèfon. N'hi havia un bon reguitzell. Però s'especificava que havien de ser aquelles i cap altra més. Per descomptat, hi figuraven l'alemany i l'italià, llengües llavors ben vistes.

L'única finalitat dels rètols era que el català, el basc i el gallec no poguessin ser usats per parlar per telèfon. Eren, a més, uns rètols que no havien de molestar la consciència dels dirigents de Telefònica perquè fins i tot als inicis de la Transició figuraven en alguns locutoris. Jo els vaig veure a Girona.

Aquest passat corporatiu de còmplice actiu en un genocidi cultural, per dir-ho en els termes jurídics adients, hauria d'haver pesat en la consciència dels actuals dirigents de la Telefònica. Però no és així. Sembla que es vulgui dur a terme subtilment allò que es va començar amb la força de les armes.

Que no es digui que en el passat Telefònica només s'obeïa la llei. Hi havia amb Franco gust i ganes tant com ara oblits deliberats. Tots van en el mateix sentit. ¿Cal regalar a Telefònica el BOE on hi ha publicada una llei orgànica espanyola qualificant el català de "llengua pròpia" de Catalunya i, per tant, jurídicament preeminent sobre el castellà? Per la Telefònica jurídicament no vol dir telefònicament quan es tracta d'emparar el català.

¿Ni amb els vots catalans mantenint a l'anticatalà militant Aznar es pot aconseguir que Telefònica deixi de ser l'instrument anticatalà que ha estat i és? Cal prendre'n nota.

S'ha de veure amb satisfacció com el monopoli de Telefònica -que va servir per a altres coses: en els inicis de la ràdio privada era utilitzat per ofegar aquesta- està essent trencat. Però no és una novetat sorgida del cap estatalitzat dels dirigents del PP sinó imposades per la globalització de l'economia i els nostres inevitables compromisos europeus.

Hi ha una empresa que ara s'estrenarà en el terreny de les trucades dites interprovinciales i les internacionals. S'ha presentat públicament i no ha dit ni una sola paraula -o aquesta no ha estat recollida per la premsa- pel que fa al respecte a les llengües de l'Estat. La nostra llengua no solament va manifestament cap avall sinó que també es converteix en no-tema, de vegades davant la mirada indiferent -o fins i tot l'aplaudiment- de persones elegides per defensar-la.

Potser la nova companyia no té res a afegir al desastre actual de Telefònica respecte al català. Si fos així, pels catalans no ha de ser un canvi envers res, sinó més de la mateixa insolència. I també una nova prova -repeteixo: si les coses són realment així- de les inoperàncies del nostre autogovern. ¿O és que hi ha temes que són més prioritaris que la defensa de la llengua i el seu ús normal, molt particularment en els terrenys de la seva vida quotidiana moderna?

Ícar va ser un personatge mitològic que sempre cal tenir present. Va voler acostar-se massa al Sol (símbol de la veritat) i se li varen cremar les ales. Va caure i va morir. Per tant, cal volar tan alt com es pugui, però no més. Es podrien dir més coses, es podria volar més alt i en determinat rumb. Perquè Telefònica segur que prefereix repartir beneficis personals abans o per evitar reconèixer drets col·lectius catalans. A falta de poder fer-hi res avui, cal conservar la memòria i la ràbia, cada dia una mica més intensa, cada dia una mica més necessària, per desitjar altres marcs, altres persones, altres prioritats, altres sensibilitats.

Alfons Quintà. Advocat i periodista

AVUI, 12/03/98

Tolerància

Allà a dies escoltava per ràdio un programa de viatges i viatgers. Quan un viatger t'explica un indret on ha passat alguna experiència real, no pas de simple turista, t'acostuma a interessar de debò, i això és el que s'esdevé en el programa al·ludit: molt sovint tens la sensació de trobar-te enmig d'aquell poble africà on el viatger va passar dues setmanes.

Doncs aquell dia el conductor del programa preguntava al narrador com s'ho havia fet per comunicar-se amb la gent d'un país asiàtic on havia estat, i si no havia passat problemes o angúnies amb la diferència de costums. I el viatger deia que, pel que fa a la llengua, doncs al començament una mica amb signes i una altra mica amb quatre paraules que sabia de l'idioma del país. I, pel que fa als costums, doncs que, en fi, si has viatjat una mica, ja no et costa gaire, ets més tolerant i tot això.

Em vaig quedar garratibat. ¡¿Tolerant?! Vet aquí una paraula que s'ha degradat en la nostra societat. Si jo m'ajunto a una colla de Gràcia que van a celebrar Sant Medir i no sé massa com m'he de comportar amb els cavalls, les carrosses, els caramels i l'acampada, ells em poden acceptar o tolerar a mi, però mai jo a ells.

Ho dic perquè entre nosaltres corren associacions pro tolerància i pro bilingüisme que probablement fan d'aquestes paraules o conceptes un ús inadequat, deformat. Ja sabem que no és gaire clar que ningú sigui amo d'un territori; però, en igualtat de circumstàncies, si a Barcelona o a Tàrrega o a Elx o a Eivissa hi ha un castellanoparlant i un catalanoparlant, o un alemany i un catalanoparlant, qui podria plantejar-se d'utilitzar un terme tan desagradable com el de tolerar és, si de cas, el catalanoparlant. Mai al revés. Si ho plantegem al revés és per raons extralingüístiques: perquè nosaltres els catalanoparlants ens hem acostumat a viure en aquest Estat fent-nos perdonar la llengua i fins qualsevol altre dret.

Només així s'explica un altre fet encara més inexplicable: el que va passar també fa uns quants dies amb el director de la Telefònica: que va respondre amb una rialleta prepotent a una sol·licitud dels catalans de ser atesos per la Companyia en la nostra llengua. I, a més a més de la rialleta, hi va afegir que també els alemanys de la Costa del Sol deien no sé què sobre una qüestió semblant. Els catalans ens vam deixar escopir a la cara sense immutar-nos. Un amic em deia que era increïble que no hi hagués hagut una protesta sonada com la que hi va haver fa uns quants decennis contra una burla de Galinsoga, protesta que va estar a punt d'ensorrar un poderós diari de Barcelona. ¿És que en temps de Franco érem més sensibles a la nostra dignitat?

El mateix amic em deia que encara era més inexplicable que a penes hi hagués hagut cap escrit sobre aquesta qüestió. Quim Monzó en va fer un de molt digne i ben estructurat: per molts anys, col·lega. I deia Monzó que la causa de l'apatia era potser la fatiga que hem acumulat durant tants anys de nyic-nyac polític i lingüístic. La fatiga ens ha fet insensibles. Però alerta, perquè els altres, els innombrables directors de telefòniques i d'altres institucions no ho són pas, d'insensibles, ni ho estan pas, de fatigats: perquè tenen una ideologia i un Estat i un exèrcit i un emmetzinament secular al darrere.

De manera que si no ens sabem fer respectar nosaltres, no podem pas esperar que ningú ens faci un lloc a la societat, i a poc a poc ens en sentirem foragitats.

AVUI, 08/12/97

Només el 8% d'usuaris de Telefònica ha demanat la factura en català

Els clients s'adapten a la llengua que utilitzen les companyies

Uns 200.000 clients catalans de la companyia Telefònica, el 8 per cent del total d'abonats a Catalunya, s'han acollit a la campanya que va fer la companyia per poder rebre les factures escrites en català, que fins fa pocs mesos només es rebien en llengua castellana.

A mitjans d'aquest any, Telefònica va enviar una carta a tots els seus clients catalans oferint-los la possibilitat de canviar l'idioma de les factures que reben al seu domicili cada tres mesos. Si el rebut es volia en català s'havia de contestar per escrit, si no es feia així s'entenia que es volia seguir rebent en castellà sense cap mena de modificació. Actualment el canvi d'idioma es pot seguir fent amb una simple trucada al 004, el telèfon d'atenció al client de la companyia.

Fonts de Telefònica van explicar que la demanda de factures en català seguia creixent i que cada mes es rebien entre 5.000 i 7.000 sol·licituds. El fet de poder-se realitzar el canvi per telèfon ha fet ampliar el nombre de sol·licituds de canvi.

El criteri lingüístic seguit ara per Telefònica és a l'inrevés del que apliquen a Catalunya des de fa temps les principals companyies de serveis. Aigües de Barcelona (Agbar), FECSA, ENHER i Gas Natural ja fa anys van optar per fer les factures en català. Es va avisar per escrit a tots els clients que si no es deia el contrari rebrien tota la correspondència de les companyies en català; en cas contrari s'havia d'advertir a través d'una trucada a un telèfon gratuït d'atenció al client que actualment també atén tots els canvis d'idioma que es vulguin fer.

Posar el català com a llengua predominant no ha provocat pràcticament cap reació, ni a favor ni en contra, i una immensa majoria de clients de les companyies reben ara les factures en català sense cap problema.

Un portaveu de FECSA explica que les 54.833 factures que fan en castellà, d'un total d'1.827.790, són per a clients de segones residències que tenen el seu domicili habitual fora de Catalunya, o a la resta de l'Estat o a Europa, mentre que els residents fixos al Principat pràcticament no han canviat la llengua del rebut.

A la companyia ENHER, el percentatge de factures en castellà arriba fins a l'11 per cent i és el més elevat exceptuant els percentatges de Telefònica.

El castellà és pràcticament inexistent a les factures d'Agbar, que té un model bilingüe i la informació, tot i estar feta en català, és difícilment reconeixible en tractar-se majoritàriament de sigles i xifres.

Les dades demostren que en tema de les factures també s'imposa l'anomenat bilingüisme passiu, que no és altra cosa que acceptar la llengua, sigui quina sigui, amb què la companyia ofereix les factures. El canvi d'idioma, ni que sigui només a través d'una trucada telefònica, s'efectua en molt pocs casos.

Des de Telefònica asseguren que haver optat pel castellà com a llengua predominant tampoc ha provocat gaires queixes. Només Òmnium Cultural i algunes cartes als diaris van sortir defensant el català i criticant la decisió.

Telefònica, a més de tenir un criteri diferent de la resta de companyies de servei, també ha estat l'última d'incorporar la possibilitat d'escollir la llengua de les factures.

Canvis abans

A Gas Natural, el canvi de llengua es va fer el 1988, i també companyies sota control de l'Estat com ENHER o FECSA però amb presència pràcticament només a Catalunya van optar ja fa molt de temps pel català. En canvi, Telefònica ha optat per l'elecció d'idioma després d'un procés de privatització i mesos abans que un segon operador de telefonia bàsica li faci la competència.

La possibilitat d'escollir l'idioma s'emmarcava en un canvi del model de factura per part de Telefònica, que ha passat a detallar el cost i la durada de totes les trucades interurbanes i internacionals.

ARTICLES Tolerants?

El cónsul de México quiere que la Generalitat se le dirija en castellano

El cónsul general de México en Barcelona, Miguel Marín Bosch, ha remitido una carta al Departamento de Presidencia de la Generalitat en la que pide que la correspondencia oficial le sea enviada en castellano y no en catalán como sucede en la actualidad. Miguel Marín no quiso ni confirmar ni desmentir la existencia de esa carta.

Fuentes de la Generalitat sí lo confirmaron y aseguraron que entra dentro de «la normalidad más profunda» que la correspondencia entre el Gobierno autonómico y el cuerpo consular sea en catalán, como consagra la ley de Normalización Lingüística de 1983 aprobada por unanimidad por el Parlamento de Cataluña. Las mismas fuentes aseguraron que la mayoría de los cónsules acreditados en Barcelona comprenden y comparten el hecho de que la correspondencia sea en catalán. Se da la circunstancia de que el cónsul de México es hijo de catalanes exiliados y habla correctamente el catalán.

«Cataluña no es una nación independiente y hay cuestiones de cortesía elementales. La Generalitat actúa a veces como si fuera el Gobierno de un país independiente», subrayaron fuentes diplomáticas. Algunos cónsules han expresado en privado su malestar. «Bastante problemático resulta aprender ya el castellano para los que venimos de culturas muy alejadas como para recibir la correspondencia en catalán», destacaron las citadas fuentes. Son muchos los cónsules acreditados en Barcelona que asisten a clases de catalán. «Nos gusta ser respetuosos con la lengua catalana, pero nosotros estamos acreditados ante el Gobierno español, no ante el Gobierno catalán, por tanto, es un uso diplomático de mínima corrección que en nuestras relaciones oficiales con la Generalitat se utilice la lengua castellana», concluyeron.

AVUI, 11/01/98

El 'liberal' censurat

Vidal-Quadras va acabar escridassat a València al presentar el seu ideari

Espanya és surrealista i d'una originalitat notable perquè és l'únic país del món on un ciutadà pot ser multat per usar la llengua oficial de l'Estat." La cita és del senador Aleix Vidal-Quadras i apunta al cor de la llei del català aprovada recentment. Vidal-Quadras va presentar divendres a València el llibre Por la normalización del español, que ha editat la Federació d'Associacions pel Dret a l'Idioma Comú Espanyol. El senador no va necessitar calçador per arremetre contra la nova legislació lingüística de Catalunya, que va qualificar de "totalitària", "dirigista" i "violadora de la intimitat". La culpa és de la doctrina que diu que les llengües tenen personalitat pròpia, va sentenciar el polític del PP, que va desplegar les seves teories sobre el nacionalisme començant per titllar d'"error intel·lectual" que les societats es defineixin com un espai d'identificació, on el que dóna sentit a la col·lectivitat són els trets culturals, lingüístics i folklòrics. "Els ciutadans viuen amb la llibertat individual subjugada per la llibertat col·lectiva", va afirmar subratllant que "en virtut d'aquestes idees que enverinen el cos nacional, avui [divendres] s'ha matat a Euskadi". El polític, gens acompanyat pels seus col·legues valencians del PP, va proposar mantenir viu l'esperit d'Ermua per contrarestar els nacionalismes, "que estan guanyant la guerra per transformar Espanya en fragments inconnexos".

"A Espanya passen aquestes coses absurdes com que un ciutadà no pot elegir la llengua comuna per escolaritzar els seus fills, una barbaritat que té un plus democràtic, que està beneïda per institucions públiques i privades, mitjans de comunicació... i ovacionada per homes acadèmics", va dir a un públic àvid per ser diferent.

Tan diferent que en un escàs interval va passar de l'aplaudiment a l'escridassada. I és que València és més diferent del que a Vidal-Quadras li hauria agradat. Ell, que reivindicava una societat on cadascú pugui expressar-se en la llengua que desitgi, va presenciar la intolerància d'un públic que no consentia que un jove l'interrogués en català.

El lliure arbitri que el senador reclamava va haver-lo d'imposar amb un "Em ve de gust contestar-li en català", per tallar els crits que li exigien una resposta (a aquell mateix jove) en espanyol. Per completar l'estampa, va aguantar estoicament que se li expliqués que allà on es trobava era justament el valencià, i no precisament l'espanyol, la llengua que es pretenia destruir, i els valencianoparlants els que patien "discriminació", com havia quedat demostrat.

El remat fou que un altre admirador del públic el va amonestar per una relliscada "antiestatutària i anticonstitucional": confondre el català amb el valencià.

AVUI, 25/01/98

Tolerància

He llegit a l'AVUI (11.1.98) que un grup de ciutadans fa una crida a la "desobediència civil" contra la llei del català. I això pot ser considerat una notícia? En què ho notarem? Ells seguiran fent el que sempre han fet...

El que seria notícia fóra que es posessin a estudiar català... o castellà, perquè en molts casos és difícil atribuir a aquesta bella llengua el seguit de grunys inarticulats i sincopats en què molts d'ells s'expressen, i sembla mèrit preferent en certes emissores.

No deixa de ser semànticament curiós de veure com una associació "per la tolerància" fa una crida a la desobediència. En Raimon (i de retruc tots nosaltres) en sabem alguna cosa.

ARTICLES La llengua dels jutges

AVUI, 20/01/98

Jutges per a la Democràcia recorda el predomini del castellà

El president de l'Audiència de Barcelona es queixa per la retolació en català als jutjats

Nega "autoritat moral" a la Generalitat i als Ajuntaments sobre la normalització

El president de l'Audiència de Barcelona, Francisco Javier Béjar García, ha traslladat verbalment a la conselleria de Justícia de la Generalitat la seva queixa per la retolació interior del Palau de Justícia en català. Béjar va declarar ahir que del monolingüisme en castellà s'ha passat al monolingüisme en català.

La Cadena SER va recollir ahir el malestar del president de l'Audiència de Barcelona, per qui "la llengua oficial de l'Estat ha de ser utilitzada en la retolació" del Palau de Justícia. Béjar va subratllar que el castellà és la llengua oficial de Catalunya, tot opinant que la consideració del català com a llengua pròpia no té, jurídicament, una "especial rellevància". No obstant, va subratllar que el castellà "és la llengua pròpia d'una bona part dels usuaris que van als edificis judicials i de la població de Catalunya".

Autoritat moral
Per Francisco Javier Béjar, membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, la Generalitat i els Ajuntaments no tenen "autoritat moral" per parlar de normalització lingüística perquè només usen el català i no el castellà. "Altres administracions, com ara l'autonòmica i la local, són absolutament monolingües, per la qual cosa en aquest aspecte tenen una relativa autoritat moral per parlar de respecte en matèria d'usos lingüístics", va afirmar.

Pedro Martín, membre de l'associació judicial Francisco de Vitoria, va demanar que s'apliqui el bilingüisme per respecte als ciutadans. "No es pot demanar al ciutadà -va assegurar ahir- una posició de respecte i de comprensió si les autoritats no donen exemple amb la seva actitud" i el més correcte, des del seu punt de vista, seria retolar de forma bilingüe els indicadors al públic.

Discrepant de les manifestacions de Francisco Javier Béjar es va pronunciar Santiago Vidal, jutge de Sabadell i membre de Jutges per a la Democràcia. Vidal va subratllar que la seva associació ja s'ha manifestat en contra de la preponderància del castellà en l'àmbit de la justícia arreu de l'Estat i va fer constar en les seves declaracions que la justícia encara és, després de 20 anys de democràcia i de 14 de la llei de normalització, "monolingüe en castellà i potser ja comença a ser hora que es corregeixi aquest desequilibri". Aquesta circumstància s'origina, a parer seu, pel fet que un 70 o 75 per cent dels funcionaris d'alt rang de l'àmbit de la justícia -segons xifres del Consell General del Poder Judicial- provenen d'altres autonomies i no tenen cap interès a conèixer i usar el català.

Precedent de Reus
Una polèmica semblant es va originar fa uns dies a Reus, on tres dels sis jutges de la capital del Baix Camp van decidir retirar la bandera catalana de la façana de l'edifici judicial perquè hi havia desaparegut l'espanyola, sense esperar-ne una de recanvi. També a Reus, un jutge va decidir pel seu compte substituir la retolació del jutjat, feta en català segons acord de la Generalitat amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per uns rètols bilingües de fabricació casolana.