ARTICLES

AVUI, 18/11/97

El català és la llengua pròpia de la UB

Transcripció d'una part de la Guia de l'estudiant estranger de la UB, que reben tots els estudiants Erasmus de la UB en la seva sol·licitud d'inscripció, en llengua catalana, castellana i anglesa, i que fa menció dels usos lingüístics:

"Espanya és un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe. En l'àrea de parla catalana de l'Estat espanyol (que té com a principals nuclis universitaris Barcelona, València i Palma de Mallorca) hi ha dues llengües oficials: el català (dit també valencià) i el castellà (dit també espanyol).

"El català és una llengua romànica que apareix històricament en el moment de formació d'altres llengües del mateix origen, com és el cas de les seves llengües veïnes: el castellà i el francès. El nombre de parlants del català és d'uns sis milions i mig de persones.

La UB té com a llengua pròpia el català, que és la llengua dels usos institucionals i administratius. Pel que fa a la docència, s'hi utilitzen les dues llengües oficials. És norma de la UB que el professorat i l'alumnat tinguin el dret de triar la llengua en què volen expressar-se. El grau d'ús d'una i altra llengua varia segons els centres.

"La proximitat entre les llengües romàniques fa que en un termini curt de temps un estudiant que ja en coneix alguna pugui seguir classes impartides en llengua catalana. La varietat de llengua catalana que es fa servir a la docència, de tipus cientificotècnic, encara es fa més fàcil d'entendre. En un altre apartat d'aquest fullet trobareu informació addicional sobre les ofertes de formació lingüística i també la llista dels lectorats de llengua i literatura catalana en universitats europees i americanes, on podríeu acudir abans de la vostra estada a Barcelona."

AVUI, 21/11/97

Erasmus i el català

Han aparegut durant les darreres setmanes cartes a la Bústia d'aquest diari sobre l'aplicació de l'Erasmus, acció relativa a l'intercanvi d'estudiants universitaris. De fet, l'Erasmus forma part d'un programa global de la Unió Europea per a la cooperació en l'àmbit de l'educació anomenat Sòcrates, que fou adoptat el març de 1995 i està vigent fins a finals de 1999. Altres branques del programa Sòcrates, a part d'Erasmus, són el Comenius, sobre l'ensenyament escolar, i Lingua, relatiu a la promoció de l'aprenentatge de llengües, entre d'altres. De fet, Erasmus té llarga història a les nostres universitats i ja funcionava com a programa independent abans de la creació del programa Sòcrates, que en l'actualitat l'engloba.

L'intercanvi d'estudiants universitaris és un element que fa possible el coneixement d'altres països de la Unió Europea. L'estada d'uns quants mesos en una universitat d'un altre país ofereix a l'estudiant un conjunt d'oportunitats, des de la millora en l'ús de la llengua fins al coneixement d'una altra cultura i d'una altra manera de viure. La constatació d'aquestes diferències també ha de permetre percebre tot allò que històricament i culturalment pertany al nostre bagatge comú de ciutadans europeus.

L'arribada de persones de fora planteja sempre un problema de comunicació; a Catalunya, però, hi ha un problema addicional. Aquí hi ha una llengua pròpia que no és la llengua oficial a tot el territori de l'Estat: Constitució i Estatut dixit. L'estudiant universitari Erasmus tindrà la voluntat d'aprendre o millorar els coneixements de la llengua del lloc que visita. Quina llengua? Ha rebut la informació prèvia que a Catalunya hi ha una llengua pròpia, amb una producció literària rellevant, que és utilitzada de manera considerable a les nostres universitats?

Els diputats catalans al Parlament Europeu vam presentar un conjunt d'esmenes al text del projecte de decisió per la qual s'aprovava el programa Sòcrates per tal d'establir un reconeixement de les llengües que tenen estatut oficial en una part del territori dels Estats i no són oficials a la UE. Només una esmena fou acceptada i figura entre els considerants del text del programa. L'esmena feia referència a la possibilitat d'incloure les llengües que, sense ser oficials de la Unió Europea, ho fossin en el si d'un Estat membre i que fossin emprades de manera substancial a les universitats. Va rebre el nom de l'esmena del català, pràcticament l'única llengua que a nivell europeu complia les condicions esmentades.

Les Guies del candidat per al programa Sòcrates -que inclouen una sèrie d'informacions pràctiques per poder accedir a les diverses accions del programa i a les línies d'ajut financer- corresponents als anys 1996 i 1997 no feien cap referència a les llengües no oficials al si de la UE. Així ho vaig manifestar a la comissària responsable de l'educació, Édith Cresson, en una pregunta escrita el 1996 i una pregunta oral el 18 de febrer passat. La comissària em va respondre que a la propera guia hi hauria una referència concreta al català, al gallec i al basc.
La guia per a 1998 acaba de sortir publicada i, tot i que amb lletra petita, hi ha la referència al català, al costat de l'euskera, el gallec, el gaèlic, el luxemburguès i l'irlandès, com a llengües susceptibles de ser utilitzades a l'Erasmus.

Aquest esment de la guia del candidat a la presència del català a les universitats i del seu ús habitual en aquestes ha de possibilitar que es pugui demanar a la Comissió Europea que proporcioni els mitjans necessaris per promoure el coneixement d'una llengua, que els estudiants Erasmus es trobaran quan arribin a les nostres universitats. Cal, doncs, preveure la necessitat d'una informació sobre aquesta qüestió, l'impartiment de classes de llengua prèvies i l'edició dels materials adequats per a l'aprenentatge d'aquesta llengua.
Cal, però, que aquesta exigència sigui formulada adequadament, ja que, si no és així, els òrgans de gestió de l'Erasmus oblidaran fàcilment la porta legal -potser seria més adequat parlar d'escletxa- que obre la legislació i l'actual Guia del candidat a aquestes mesures per facilitar el coneixement de les llengües que es troben en aquestes circumstàncies.

L'assistència d'estudiants Erasmus a les nostres universitats és considerable i representa un fet positiu que cal potenciar. Algú podrà insinuar que si apliquem l'exigència del català no en vindran tants. És ben sabut que avui a Europa la llengua més sol·licitada per aprendre és l'anglès i a una llarga distància, l'alemany i el francès; tanmateix, hi ha estudiants Erasmus a Dinamarca, a Suècia i a Finlàndia, per esmentar alguns països amb població inferior al nombre de catalanoparlants.
Em consta que els estudiants d'aquelles universitats segueixen algunes matèries en anglès, però també adquireixen coneixements de la llengua del país com a bagatge professional.
Són les nostres universitats les que han d'establir la manera adequada d'integrar els estudiants Erasmus. En qualsevol cas, aquesta integració no ha d'anar mai en detriment de la identitat del país.

Joan Vallvé.
Diputat al Parlament Europeu per CDC