ARTICLES
AVUI, 16/04/98
El 95% dels habitants l'entenen, el 75% el saben parlar i el 46% l'escriuen
Joaquim Elcacho
La població que no entén el català s'ha reduït a la meitat en 10 anys
La població de Catalunya que afirma no entendre el català s'ha reduït gairebé a la meitat durant els últims 10 anys. En concret, de les 550.315 persones que no entenien el català l'any 1986 (9,39% de la població major de dos anys) s'ha passat a 301.097 persones que diuen no entendre aquesta llengua el 1996 (5,03%), segons les dades del cens lingüístic presentat ahir al Palau de la Generalitat. Comparant les xifres més recents amb les de 1981, les més antigues en matèria lingüística, l'avenç del català encara és molt més important. Així, la informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya recorda que el 1981 hi havia a Catalunya 1.100.078 persones que no entenien el català, és a dir, el 19,02% de més de dos anys.
Les dades presentades ahir indiquen que el 95% d'aquesta població, és a dir, dinou de cada vint persones que viuen a Catalunya, han indicat entendre'l. Així, la fracció de població que no entén el català s'ha reduït al 5% enfront d'un 6,2% que s'enregistrava l'any 1991, el 9,3% del 1986 i el 19,2% del 1981.
L'evolució "lenta però positiva del coneixement del català" i "l'extensió de la llengua entre la gent jove" són dels aspectes més destacats del cens lingüístic presentat ahir, segons va destacar el president de la Generalitat, Jordi Pujol.
D'altra banda, el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, va ressaltar que les dades censals "confirmen que el resultat de la llei de política lingüística de 1983 ha estat positiu". No obstant les dades positives sobre coneixement del català, el conseller va destacar que cal seguir avançant en l'ús social de la llengua. "L'ampli coneixement del català justifica encara més l'aprovació de la nova llei de política lingüística, un instrument que permetrà avançar en l'ús social de la llengua", va assegurar.
Pujals va posar especial èmfasi en l'avenç de les capacitats de la població per llegir i escriure en català. "La població catalana havia estat obligada a viure en una mena d'analfabetisme de la seva pròpia llengua fins als anys 80 i ara és el moment de modificar aquesta situació", va afirmar el conseller Pujals.
AVUI, 16/04/98
L'escriptura, l'àmbit on més s'ha avançat en coneixement del català
La població que diu que el sap escriure passa del 31% al 45% en deu anys
L'Urgell, la Conca de Barberà i Osona tenen els índexs més alts de persones que afirmen que saben escriure en català
La capacitat per escriure en català és l'habilitat relacionada amb la llengua que ha registrat un avenç relatiu més important en els últims anys, segons el cens lingüístic presentat ahir per la Generalitat. El 1996, un total de 2.743.326 persones afirmaven que saben escriure en català (45,8% dels més grans de dos anys). Cinc anys abans, la xifra de persones amb capacitat per escriure en català era de 2.376.201 (39,9%). La diferència és encara més notable si es recorda que el 1986 només hi havia 1.846.803 persones que sabien escriure català (31,5%).
Aquesta evolució suposa un increment del 15,4% en cinc anys i del 48,5% en deu anys, el creixement relatiu més destacat entre les diferents habilitats associades al coneixement del català, segons les dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Evolució comarcal
L'anàlisi per comarques d'aquesta evolució mostra que en 23 saben escriure el català més de la meitat de la població (vegeu gràfic). Aquest nivell de coneixement del català només s'aconseguia en 14 comarques el 1991 i en dues comarques el 1986. Actualment, els graus més alts s'assoleixen a l'Urgell, on el 64,8% saben escriure català, la Conca de Barberà (63,3%), Osona (62,4%), el Pla de l'Estany (62%) i el Berguedà (60,2%). Contràriament, les proporcions més baixes es troben a la Vall d'Aran, on només saben escriure català el 35% dels habitants, la Terra Alta (37,3%) i el Baix Llobregat (38,6%).
Jordi Oliveras, director de l'Institut d'Estadística de Catalunya, va recordar ahir en la conferència informativa de presentació del cens lingüístic que aquestes dades corresponen a l'anàlisi del qüestionari inclòs en el padró d'habitants del 1996. Aquest cens va ser contestat per 2,1 milions de famílies, amb un total de 5.984.334 persones de més de dos anys, a les quals es refereix l'estadística lingüística. Les primeres dades sobre cens lingüístic a Catalunya corresponen al 1981.
AVUI, 16/04/98
Barcelona i àrea metropolitana recuperen part del terreny perdut
Les comarques interiors i de Ponent, líders en lectura
L'àmbit territorial metropolità és el que ha tingut una evolució més positiva pel que fa al coneixement del català entre 1991 i 1996. Aquest increment relatiu en les comarques del voltant de Barcelona ha permès acostar els nivells de comprensió, parla, lectura i escriptura del català a la mitjana de Catalunya. Les dades del cens lingüístic mostren que en aquesta demarcació territorial entén el català el 94% de la població, quan el 1991 només eren el 92,5%. Al Barcelonès, ara entén el català el 94,45% de la població, mentre que fa deu anys només l'entenia el 89,54%.
Pel que fa a les persones que saben llegir el català, l'índex més alt es localitza a l'àmbit de Ponent (82%), un conjunt de comarques on també s'ha experimentat el creixement més important durant els darrers cinc anys (4,8 punts).
AVUI, 16/04/98
La generació de menys de 25 anys dispara el procés de recuperació
El 98% dels joves de 5 a 24 anys entenen el català i més del 85% dels menors de 20 anys el saben escriure
"El progrés en el coneixement del català és especialment perceptible si s'analitza en funció de l'edat", segons l'informe elaborat per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Així, el cens lingüístic de 1996 mostra que tots els grups d'edat tenen sistemàticament nivells més alts de coneixement del català que els corresponents al 1991. A més, totes les generacions de persones residents a Catalunya han incrementat els seus nivells de coneixement del català en el curs dels últims cinc anys. Aquest creixement ha estat particularment intens en les generacions en edat escolar.
En l'apartat de l'edat i el coneixement del català, el president Jordi Pujol va destacar ahir la importància de l'escolarització a partir dels 3 anys introduïda per la Generalitat. "Fa deu anys, només el 24 per cent dels infants de 3 anys anaven a l'escola, mentre que ara són el 99,7%", va explicar el president de la Generalitat.
La comprensió del català és de més del 98% en tots els grups d'edat compresos entre 5 i 24 anys, proporció que segueix sent molt alta entre els 25 i els 44 anys (per sobre del 96%). Un comportament semblant es detecta en les habilitats de lectura i escriptura, més relacionades amb l'alfabatetització de la població. La major proporció de persones que saben escriure català correspon als grups d'edat d'entre 10 i 19 anys (87%) i dels de 20 a 24 anys (81%). Els grups de 55 a 64 anys són els que tenen menys capacitat per escriure en català i, en canvi, es detecta un lleuger increment en el grup de 70 a 74 anys, que correspon a les generacions escolaritzades durant la Generalitat republicana
