6. Planificació estratègica de la UPC: formes d'intervenció

Arran de l'entrada de l'equip rectoral actual es van iniciar plans estratègics i de futur de les diferents unitats estructurals de la Universitat.

D'acord amb els programes de qualitat que la Universitat s'ha proposat de dur a terme, es va veure la necessitat d'iniciar-ne un de millora de la qualitat lingüística de tota la Universitat (dels diferents campus i unitats estructurals).

Ara bé, els processos conduents en aquesta millora han de ser diferents si parlem del català o de les altres llengües. Qualsevol de les llengües utilitzades per la comunitat, que no sigui la catalana, no necessita ni una fixació ni una determinació del seu estatus; en canvi, al català li cal una planificació estratègica perquè es pugui utilitzar amb paràmetres de qualitat.

Des del punt de vista de la planificació estratègica, la Universitat Politècnica de Catalunya intervé en aquest procés de millora de la qualitat lingüística de quatre formes simultànies diferents:

6.1 Forma d'intervenció indicativa

Aquest tipus d'intervenció es dóna, per exemple, quan un seguit de professors ajuden a fixar quina és la terminologia tècnica d'alguna àrea de coneixement. Aquest és el cas del projecte d'elaboració de 15 diccionaris enciclopèdics tècnics i científics, que la UPC coeditarà amb Enciclopèdia Catalana SA. Un cop l'obra sigui al mercat, indicarà a la societat en general la terminologia de les àrees tractades.

6.2 Forma d'intervenció regulativa

Amb aquesta forma d'intervenció s'estableix el lloc que ha d'ocupar una llengua dins la Universitat, el seu estatus. Actuacions de tipus regulatiu poden ser desenvolupar els articles 6 i 8 dels Estatuts de la UPC mitjançant l'aprovació d'un reglament d'usos lingüístics o mitjançant circulars i acords en matèria lingüística, o bé aplicar un pla de normalització lingüística, un programa de millora de la qualitat lingüística, etc.

Una altra vessant d'intervenció lingüística regulativa és la que afecta el corpus de la llengua, és a dir, la seva estructura interna. Aquest cas es produeix quan apliquem unes regles gramaticals o normatives i recomanacions lingüístiques de l'Institut d'Estudis Catalans, o d'altres organismes amb caràcter normatiu.

6.3 Forma d'intervenció productiva

Es tracta d'oferir béns i serveis i produir recursos concrets per a la comunitat universitària directament: correcció i traduccció de materials docents i de textos en general; elaboració i difusió de materials de suport lingüístic que fomentin l'autonomia lingüística dels usuaris (Fitxes de normalització lingüística, Guia lingüística pràctica, 1. Dubtes lingüístics més freqüents, etc.); lèxics bàsics de les àrees de coneixement, diccionaris, etc.; oferta de cursos i materials d'autoaprenentatge, etc.

6.4 Forma d'intervenció promocional

L'orientació d'aquest tipus d'intervenció és fer que els diferents col·lectius universitaris s'adhereixin a uns objectius d'ús del català. Amb aquesta finalitat s'organitzen campanyes de dinamització lingüística i es publiquen díptics, cartells, etc.

A la nostra Universitat, aquestes quatre formes d'intervenció no es duen a terme amb el mateix grau d'intensitat, sinó que n'hi ha unes que estan més dimensionades que les altres.

Així, ara per ara, la forma d'intervenció que es du a terme amb més freqüència és la productiva, que es concreta en els serveis i els productes que s'ofereixen des del Servei de Llengües i Terminologia.

La intervenció indicativa també està força desenvolupada. En canvi, caldria fer més èmfasi en la intervenció regulativa i promocional per aconseguir uns resultats més òptims.

De la intervenció regulativa, precisament pel seu caràcter institucional, depèn que es produexin les condicions perquè el procés de normalització lingüística i la garantia de qualitat lingüística siguin una realitat.

Per arribar a un nivell òptim de qualitat lingüística ens hem de fixar, primer, en el concepte de normalització lingüística. Definim la normalització lingüística com aquell procés social al llarg del qual una col·lectivitat:

Veurem que aquest procés inclou la planificació lingüística, entesa com una intervenció conscient i organitzada en el ritme i l'orientació del procés evolutiu de la llengua i de les seves funcions en una societat.

Aquesta planificació lingüística té tres nivells diferents:

• formulació de plans estratètigcs (plans de normalització lingüística)
• màxim grau de jerarquia
• decisions de transcendència
• terminis llarg o mitjà (un mandat rectoral)
• àmbit general
• caràcter polític

2. Planificació tàctica o de direcció tècnica

Característiques:

• formulació de programes d'execució
• màxim nivell de responsabilitat tècnica
• decisions conjuntes amb els polítics
• terminis breu i mitjà (un any)
• àmbit concret
• caràcter polític i tècnic

3. Planificació operativa o d'execució

Característiques:

• formulació d'accions i actuacions
• organització de tasques i procediments concrets
• caràcter tècnic

Els responsables de la política estratègica són els òrgans de govern i de gestió de la UPC.

La direcció i l'execució tècnica (planificació tàctica i operativa) corresponen a la cap del Servei de Llengües i als seus tècnics, respectivament. Aquest Servei és l'encarregat de l'execució tècnica de les directrius polítiques, actualment sobretot a través d'una intervenció productiva i indicativa (béns, serveis i productes).

Tal com ja hem comentat, fóra bo que s'explicitessin bé les decisions estratègiques de l'equip rectoral i que es posés l'èmfasi en intervencions regulatives o promocionals.

PANGLÒS