7. Panglòs

El programa Panglòs neix de la convicció que cal la implicació de tota la comunitat universitària en l'objectiu comú d'aconseguir una qualitat lingüística dels usos comunicatius orals i escrits, amb una atenció especial en la consolidació de l'ús del català com a llengua pròpia de la UPC en tots els seus àmbits i dins del procés de normalització lingüística que afecta la nostra societat.

Per què Panglòs?

Pan: que vol dir tot, complet, amb refèrencia a totes les llengües i a tots els usuaris.

Glos: fa referència a la llengua com a mitjà per transmetre coneixements i informació.

A partir d'ara, la missió del Servei de Llengües i Terminologia queda redefinida de la següent manera: planificar i gestionar el Programa per a la millora de la qualitat lingüística (Panglòs), i fer-ne el seguiment, així com oferir serveis multilingües per a tota la comunitat universitària.

7.1 Tres eixos fonamentals

L'activitat del Servei de Llengües es fonamenta sobre tres pilars. Aquests seran els tres eixos en els quals s'incardina el Panglòs.

Primer eix: la llengua com a bé públic

La llengua és un bé públic que cal protegir. La Universitat com a Administració pública té el deure de garantir-ne una posició estable. La UPC, tal com correspon a la resta d'administracions catalanes, ocupa una posició de garant de la llengua catalana, per l'especial situació sociolingüística en què la llengua es desenvolupa, i alhora ha de vetllar per la qualitat de la resta de llengües que s'utilitzen en l'àmbit d'aquesta institució.

D'acord amb la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística, la UPC ha complert el mandat legal amb la regulació lingüística que estableix en els seus Estatuts, en virtut de la seva autonomia universitària.

Els articles 6 i 8 dels Estatuts de la UPC diuen:

Art. 6
(...) Ha de posar atenció especial en el foment de la cultura i la llengua catalanes, sobretot en els seus aspectes científics, tècnics i artístics, en l'esperit d'universalitat consubstancial al concepte d'Universitat; a l'efecte estableix relacions amb les universitats de l'àrea lingüística catalana.

Art. 8
El català és la llengua pròpia de la Universitat Politècnica de Catalunya, i el seu vehicle d'expressió normal. La Universitat Politècnica de Catalunya acull la llengua castellana, en convivència recíproca amb la catalana, en igualtat de drets per a tots els membres de la comunitat universitària, sobre la base del respecte a la llibertat d'expressar-se en cada cas en la llengua que es prefereixi.

La Universitat ha d'establir els mitjans adients perquè tots els membres de la comunitat universitària puguin comprendre la llengua catalana.

A partir d'aquests dos articles dels Estatuts no hi ha hagut cap mena de regulació posterior per part del òrgans de govern de la UPC (resolució, acord, etc.) que fos més específica i que desplegués en forma de mesures els articles dels Estatuts.

En una situació com la que es dóna a la societat catalana, de dues llengües en contacte (castellà-català), practicar un bilingüisme sistemàtic i universal porta al fet que la llengua feble i minoritària hi surti perdent. Per això, a les escoles i facultats de la UPC cal que es duguin a terme mesures de protecció especial a favor del català, per tal que aquesta llengua, d'acord amb el mandat legal, sigui la llengua pròpia i habitual de l'activitat que es desenvolupa a la Universitat: la docència i la recerca.

A més, la Universitat ha de vetllar perquè la formació i els ensenyaments que ofereix s'adeqüin a la realitat lingüística dels usuaris, en aquest cas els estudiants. En aquest sentit, les dades sociolingüístiques de què disposa la UPC (enquestes, pregunta lingüística que l'estudiant respon al full de matrícula) reflecteixen un coneixement molt alt i creixent de la llengua catalana per part dels estudiants (p. ex. comprensió oral, un 96%).

Per contra, sembla que el ritme d'adquisició de coneixements no ha estat tan alt pel que fa al professorat, amb la qual cosa es produeix un decalatge entre els dos col·lectius.

Tot i que l'ús de la llengua catalana en molts àmbits ja s'ha recuperat, i que la situació d'ara no és igual que la de l'any 1980, s'ha produït un estancament pel que fa a qualitat. Ara, molts professors, per exemple, ja fan classe en català, però sovint s'ha baixat la guàrdia en termes de qualitat. En general, no hi ha preocupació pel fet que la llengua que s'està fent servir sigui correcta.

De vegades, produir el canvi lingüístic del castellà al català pot ser més fàcil que el procés continuat d'estar alerta perquè l'expressió escrita i oral siguin adequades.

Segon eix: la llengua com a mitjà de comunicació amb els col·lectius internacionals

El marc de les relacions internacionals que són pròpies de la Universitat i de la internacionalització de la informació, que en els darrers anys ha experimentat un creixement espectacular, produeix la necessitat d'actuacions tendents a donar suport a la comunitat universitària en matèria de llengües estrangeres.

Àrees d'actuació que impliquen l'ús de llengües estrangeres:

• Fluxos d'informació: correu, correu electrònic, reunions, simposis, projectes de col·laboració, convenis, projectes de recerca europeus, etc.
• Mobilitat d'estudiants i professors: programes Erasmus i Sòcrates de la Unió Europea, Instituto de Cooperación Iberoamericana, Comett, Campus Internacional d'Estiu, estades de professors estrangers a la UPC.
• Publicacions: difusió d'informació general sobre la UPC, informació per a estudiants estrangers, articles de recerca per a publicacions internacionals, llibre de recerca, etc.

La Universitat també ha de garantir la qualitat lingüística d'aquestes eines d'expressió.

Tercer eix: la llengua com a factor de qualitat

La llengua és un mitjà, un instrument per transmetre coneixements i perquè els diferents col·lectius es relacionin. Permet la interacció i la comunicació i reflecteix el nivell de qui la utilitza.

La llengua és un indicador de la qualitat del producte escrit i oral final.

En el procés de creació d'una activitat com és ara impartir una classe, redactar un article, etc., el component de qualitat lingüística i d'adequació formal (disposició gràfica correcta, coherència, modernitat, etc.) també hi ha d'intervenir, sense que això interfereixi en el curs normal del treball.

Els millors continguts tècnics si tenen defectes de forma, de mala expressió, de mala qualitat, esdevenen uns continguts menysvalorats i perden en l'apreciació que reben.

La llengua ajuda a millorar:

• la imatge de l'organisme
• la preparació del seu personal
• les comunicacions i les relacions internes i externes de la Universitat
• la qualitat de la informació, de la documentació i dels textos
• la qualitat del producte o servei: docència i recerca

7.2 Necessitats dels usuaris

El perfil dels usuaris del Servei de Llengües i Terminologia és el següent:

• L'estudiant, des que es matricula a primer curs fins que s'incorpora a la indústria, al món de l'empresa o a l'Administració
• 1r cicle
• 2n cicle
• Erasmus
• Altres programes d'intercanvi o de mobilitat
• 3r cicle
• Formació continuada
• El professorat dedicat a la docència o a la recerca.
• Els òrgans de govern i de gestió de les unitats estructurals, escoles, departaments i instituts, entre d'altres
• El personal d'administració i serveis

Necessitats de l'estudiantat

1. Formació: l'estudiantat necessita aprendre els conceptes bàsics i la terminologia de la seva àrea de coneixement. Hi ha d'haver precisió i concisió en el que aprèn, amb la definició de cada concepte, com s'escriu i quin és el seu equivalent en una altra llengua: castellà, anglès o altres llengües, segons els casos.

2. Materials: cal posar a la disposició de l'estudiantat una bibliografia adequada; l'expressió en els materials docents, apunts, problemes, pràctiques que l'estudiantat rep ha de ser correcta.

3. Relació oral i escrita amb la Universitat:

• En l'àmbit administratiu: l'estudiant ha de dur a terme tràmits diversos i ha de rebre documentació com ara certificats, etc.
• En l'àmbit docent: l'estudiant ha de poder presentar el projecte de fi de carrera amb adequació lingüística i formal.

4. Mobilitat de l'estudiant, en dos sentits, que comporta coneixement d'altres llengües:

• De Catalunya cap enfora: l'estudiant que surt necessita certificats i documentació traduïda.
• De fora cap a Catalunya: l'estudiant que ve a la UPC d'altres àrees geogràfiques necessita una aproximació a la realitat cultural d'aquí i també una informació lingüística detallada. Necessita uns cursos intensius del nivell inicial (A1) i uns de continuació.

Convé que rebi una informació correcta perquè, si no, es produeixen desajustos i situacions lamentables de canvis de llengua sobtats a l'aula que no satisfan ningú i sempre van en detriment del català.

5. Incorporació al món del treball
L'estudiant necessita un domini de l'expressió i un coneixement de la documentació bàsica del sector on s'incorporarà.

Necessitats del professorat

1. Tenir la competència lingüística necessària per a la funció comunicativa que ha de desenvolupar en l'activitat docent:

• Expressar-se bé a l'hora d'explicar a classe (moltes vegades el seu nivell de competència lingüística és més baix que el del mateix estudiant).
• Saber escriure bé a la pissarra.
• Dominar la terminologia correcta del concepte que està explicant.
• Editar uns materials docents de suport a l'assignatura amb qualitat lingüística i formal (dossiers de problemes, apunts, pràctiques, etc.).

2. Presentar la seva tesi doctoral amb adequació lingüística i formal.

3. Publicar articles a revistes, o editar llibres per a la recerca (necessita correcció, traducció o bé assessorament puntual).

4. Assistir i participar en congressos nacionals o internacionals (necessita fluïdesa en una altra llengua).

5. Tenir la competència en llengües estrangeres necessària que requereix la mobilitat del professorat.

6. Presentar informes, estudis, projectes per encàrrec o convenis externs amb altres administracions o empreses.

Necessitats del personal d'administració i serveis i dels òrgans de gestió i de govern

1. Personal d'administració i serveis

1. Atendre el públic (telefònicament, personalment, etc.).

2. Participar en reunions de treball externes i internes.

3. Tenir els coneixements de llengua escrita necessaris per redactar textos (llengua general: ortografia i sintaxi).

4. Conèixer els models de documents que es generen a la Universitat i a la seva àrea d'actuació específica (llenguatge d'especialitat).

5. Conèixer la terminologia i la fraseologia administrativa, acadèmica, comptable, etc. pròpia de la Universitat i de la seva àrea d'actuació específica (llenguatge d'especialitat).

6. Disposar de les pautes i els criteris lingüístics, estilístics i formals que defineixen l'estil comunicatiu de la UPC, entès com a element d'imatge corporativa (llibre d'estil).

7. Tenir coneixements de llengües estrangeres per a les relacions amb l'exterior.

2. Òrgans de govern (rector, equip rectoral, directors de centres, departaments i instituts) i òrgans de gestió (Gerència, Vicegerència, caps de Gabinet, caps de Servei, etc.).

1. Tenir una bona capacitat d'expressió oral per a reunions, debats i actes de representació i de projecció externa i interna.

2. Tenir una bona capacitat d'expressió escrita per a documents institucionals i d'imatge i projecció externa: plans, informes, memòries, resolucions.

7.3 Necessitats de la comunitat

1. Oferir una imatge interna i externa homogènia i amb qualitat lingüística:

• Identificació dels centres, dels departaments, dels instituts, etc.
• Comunicacions externes.
• Retolació interna i externa (fixa i no fixa) escrita correctament.
• Documentació interna i externa, impresos, formularis papereria, segells.
• Anuncis i avisos a la premsa, informació de cursos a publicacions; cartells i tríptics; informació institucional i dels departaments a la pàgina web i a altres suports informàtics.

2. Adequació lingüística del personal:

• Nivell de coneixements de català adequats al lloc de treball.

3. Grau òptim de qualitat lingüística a les classes que s'hi imparteixen, les conferències, les exposicions, les reunions, els actes de representació, etc.

4. Grau òptim de qualitat lingüística als materials docents, les publicacions, els díptics, les obres institucionals, etc.

5. Ús normalitzat del català en tots els àmbits propis de la Universitat.

7.4 Finalitats del Panglòs

El Panglòs vol respondre a les necessitats lingüístiques detectades entre la comunitat universitària:

Finalitats generals

1. Aconseguir que els membres de la comunitat universitària treballin amb més comoditat en una societat lingüísticament diversa.

2. Facilitar les comunicacions internes i externes de la UPC millorant-ne la qualitat.

3. Augmentar la competència lingüística de la comunitat fins aconseguir-ne l'autonomia lingüística.

4. Buscar la participació de tots els agents en el procés d'extensió d'ús de la llengua catalana: professors, estudiants, PAS, òrgans de gestió i de govern.

5. Oferir a la societat terminologia tècnica i científica.

Finalitats específiques

1. Elaborar pautes i models lingüístics que l'organisme farà servir en les seves comunicacions.

2. Millorar la qualitat de les comunicacions de la comunitat amb l'exterior i per relacionar-se professionalment.

3. Facilitar que l'activitat docent i professional es pugui desenvolupar en català, d'acord amb el mandat legal.

4. Respectar el dret a rebre l'ensenyament superior en català que té l'estudiantat i donar una continuïtat a l'ensenyament en català que han rebut durant l'ensenyament primari i secundari.

5. Ajudar a fer entendre un concepte, definir-lo i fixar-ne la forma, recordar com s'escriu, com s'usa i saber-ne el nom també en castellà, en anglès, etc.

6. Oferir formació tècnica bàsicament en català i intervenir en l'estudiantat, atesa la repercussió lingüística de l'estudiant que després s'incorpora al sector productiu i al món del treball.

7.5 Actuacions

Àmbit

Caldrà diferenciar les actuacions per àmbits:

• centres
• departaments
• instituts
• serveis

Algunes actuacions seran comunes i generals de tota la UPC i caldrà adoptar-les i executar-les de manera centralitzada. En canvi, hi haurà altres actuacions que caldrà dur-les a terme per centres, departaments i instituts. Sempre caldrà especificar qui n'és el responsable i a qui van adreçades.

També es poden classificar segons el destinatari al qual s'adrecen: professorat, estudiantat, personal d'administració i serveis, càrrecs i òrgans de govern, o a la comunitat en general.

Contingut

1. Informar els responsables dels centres, departaments, instituts, gabinets, serveis, i també les delegacions i associacions d'estudiants i sindicats de la implantació del Programa per a la millora de qualitat lingüística, Panglòs.

Convidar-los a fer-nos arribar propostes concretes i fer-los partícips de la voluntat institucional de portar de manera planificada el tema de la qualitat lingüística.

2. Impulsar a cada unitat estructural els programes d'actuacions lingüístiques concretes i adaptades a cada lloc (per acords de la Junta de Govern, o bé de la Junta d'Escola o Departament).

3. Implementar les mesures regulatives següents:

3.1 Previsió del coneixement de la llengua catalana en les ofertes de places que comportin o puguin comportar tasques docents, exclosos els professors visitants.

3.2 Acreditar els coneixements de llengua catalana en l'expressió oral i escrita per a l'accés, la promoció o el trasllat de places de personal d'administració i serveis.

3.3 Fer que els cursos del Pla de formació dels PAS i d'altres col·lectius siguin en llengua catalana, tant les explicacions orals dels professors, com els materials (llibres, dossiers de fotocòpies, transparències, etc.).

3.4 Fer que la relació de la Universitat ² amb els proveïdors sigui en català (cartes, factures, etc.). Igualment en sentit contrari.

3.5 Incloure clàusules lingüístiques en els contractes, convenis, compres de materials, béns i serveis que efectuï la Universitat.

3.6 Fer que tots els programes informàtics que la Universitat compri siguin en català, llevat dels casos en què no existeixen en aquesta llengua. Igualment les xarxes informàtiques internes dels centres, la connexió a Internet, les pàgines de web, etc.

3.7 Introduir criteris lingüístics en les subvencions que la Universitat o les escoles donen a les associacions d'estudiants i altres entitats o fòrums.

3.8 Fer que a les biblioteques, llibreries o serveis de fotocòpies de les escoles i facultats hi hagi de manera prioritzada la informació de la poca bibliografia existent en català de cada àrea o assignatura, tant si són obres de la UPC com si són llibres publicats fora.

3.9 Fer que les empreses concessionàries de serveis ("la Caixa", Fotomaton, fotocòpies, màquines de begudes, bars i restaurants) tinguin la informació en català correcte (impresos, instruccions de les màquines, menús, etc.).

3.10 Accelerar l'assistència als cursos de llengua catalana intensius de setembre per als Erasmus i altres estudiants no catalanoparlants i oferir un altre curs intensiu per al segon quadrimestre.

4. Fer unes actuacions institucionals de sensibilització de l'ús del català (campanyes, etc.) en l'activitat docent. S'ha de lligar l'ús a una activitat de prestigi, dins de la cultura científica i tècnica catalana, al tema de lleialtat lingüística, etc. No es pot deixar la defensa del català només en mans de l'estudiantat conscienciat i només a base d'adhesius o altres accions similars.

1. Oferir als estudiants no catalanoparlants una sessió d'introducció a la cultura i a la llengua catalanes. Explicar la realitat sociolingüística del centre. Donar-los un díptic amb la informació dels cursos intensius de llengua catalana, amb la possiblitat d'accedir als centres de recursos, etc. La mateixa informació s'ha de fer arribar al professor que acull aquell estudiant a classe.

1. Establir que els anuncis de cursos d'estiu, màsters, cursos i programes de postgrau provinents dels departaments de la UPC, que apareixen a la premsa, revistes especialitzades, etc. siguin en català correcte. Fixar el mecanisme de seguiment i control.

2. Establir que la retolació dels centres docents, departaments i instituts sigui revisada correctament pel que fa a llengua i a criteris de retolació abans que es col·loqui.

3. Oferir una assignatura de lliure elecció de terminologia en català i altres llengües, documentació i expressió tècnica, adequada a les necessitats alumnes UPC.

4. Fer que les publicacions que editen els serveis de publicacions siguin en català de qualitat i que la qualitat lingüística també sigui present en les altres llengües.

² El terme Universitat s'utilitza en sentit ampli, és a dir que inclou totes les unitats estructurals i tots els col·lectius que en formen part.

7.6 Etapes

Tal com dèiem a la introducció caldrà iniciar programes d'actuacions lingüístiques per centres, departaments, instituts i serveis d'acord amb les etapes següents:

Primera etapa, octubre-desembre 1996

El Panglòs en una primera etapa haurà de seguir un circuit abans de la seva entrada en funcionament:

1. Presentació del Panglòs (Programa per a la millora de la qualitat lingüística) a l'equip rectoral. Aquest, si cal, introdueix esmenes i el document resultant es presenta als consells de directors.
En aquest sentit, l'equip rectoral ha de fer que el programa de qualitat lingüística formi part dels plans estratègics de la UPC i l'ha d'incorporar com un element més de l'avaluació.

2. Els consells de directors, si cal, hi introdueixen esmenes i el Panglòs es presenta a la Comissió d'Extensió Universitària.
En aquest sentit, els directors han de veure la necessitat d'un programa de qualitat lingüística i l'han de promoure.

3. La Comissió d'Extensió Universitària, si cal, hi introdueix esmenes i el Panglòs es presenta a la Junta de Govern perquè en faci l'aprovació definitiva.
En aquest sentit, la Comissió ha de veure la necessitat i la viabilitat del programa a fi que la Junta de Govern aprovi la seva entrada en vigor.

4. Presentació del Panglòs al Consell Social, que s'ha d'encarregar de difondre'l a la societat: Comissió de Creativitat i Acció Social i Comissió Acadèmica.

5. Difusió del Panglòs a tota la institució. Dins la institució, Edicions UPC ha de reflectir en el seu programa de metodologia i de producció les directrius del Panglòs.

6. Entrada en vigor del Panglòs: gener 1997-desembre 1999.

Segona etapa, gener-maig 1997

1. Durant aquesta segona etapa caldrà marcar objectius, elaborar plans, nomenar responsables, etc., és a dir, es crearan les eines i els mecanismes perquè el Panglòs pugui entrar en funcionament.

2. Caldrà establir un mecanisme de seguiment i avaluació mitjançant indicadors quantitatius i de qualitat d'ús del català i de qualitat lingüística. Paral·lelament es poden fer servir altres sistemes com l'observació directa i les entrevistes.

3. Caldrà anar completant per centres les dades sociolingüístiques ja existents.

Tercera etapa, maig de 1997

Posada en funcionament dels diversos plans i actuacions lingüístiques per àmbits i centres.

PANGLÒS